A què faria olor el nou disc de Rosalía? Una perfumista converteix la seva música en fragància
Sandra Iruela interpreta les emocions de l’àlbum i les transforma en notes cítriques, florals i amaderades que componen el “perfume emocional” de la cantant.
19 de noviembre de 2025
El llançament del nou disc de Rosalía ha tornat a provocar un fenomen global: anàlisis musicals, teories estètiques, disseccions de lletres, debats a les xarxes. Però hi ha una lectura que ningú havia fet fins ara: traduir la seva música en olor.
La perfumista catalana Sandra Iruela, experta en creativitat olfactiva, ha construït el “perfume conceptual” que definiria aquest nou moment artístic. I la seva interpretació és tan sorprenent com precisa.
“Rosalía no fa olor a un perfum suau ni clàssic. Faría olor a alguna cosa impactant, moderna, poderosa, però amb una profunditat emocional que no deixa indiferent”, afirma.
Segons Iruela, les primeres notes serien una explosió cítrica i especiada —mandarina, bergamota, pebre rosa— que simbolitzen la seva energia enlluernadora. Després vindria el cor floral que representa la seva dualitat: tradició i modernitat. Gessamí, flor de taronger, rosa contemporània. I la base, aquella part del perfum que perdura durant hores, seria una barreja magnètica de sàndal, ambre gris i almesc blanc amb un toc dolç inesperat.
Tal com és ella: intensitat, sensualitat i un punt de sorpresa”, confirma la perfumista.
Iruela també ha traduït algunes cançons del disc: Magnolia fa olor de frescor lluminosa; Berghain, de nit, cuir, llibertat i energia; La Perla, de mar, misteri i delicadesa.
“Les seves cançons tenen aroma. Tenen temperatura. Tenen textura.”
La perfumista explica que la música i la perfumeria parlen el mateix idioma. “Totes dues tenen notes, acords, capes que evolucionen. Una cançó es pot olorar igual que un perfum es pot escoltar.”
La seva conclusió és contundent: “El perfum que representa aquest nou capítol de Rosalía explicaria una història emocional: comença amb un cop d’energia, entra en una zona íntima i acaba amb una força que perdura. Exactament com ella.”
L’artista pot canviar de so, d’estètica i de narrativa a cada àlbum. Però si alguna cosa demostra aquesta lectura olfactiva és que la seva essència —intensa, experimental i profundament emocional— es manté. I sí: també es podria olorar.
DROPBOX:
